Herrera i Camacho junts al Parlament

Divendres vaig ser al Parlament de Catalunya amb alguns companys de la JNC gràcies a les gestions del Josep Rull seguint un debat parlamentari. El primer sense unes càmeres, unes ones, uns cables i un televisor pel mig. I quin debat! El ple extraordinari sobre finançament!

Bé, fet i fotut no va ser pas un debat: el Molt Honorable President Montilla no en tenia gaire ganes i es limità a llegir un discurs que ja duia escrit d’avançada. Creguin-me: en cap moment de les intervencions de l’Artur Mas el senyor Montilla va fer una sola anotació sobre les interpel·lacions que se li fèien, i tampoc va ser capaç de contestar gairebé cap de les preguntes concretes del líder de l’oposició. Al capdavall això és un fet consubstancial a fer un discurs en playback: no tens capacitat d’improvitzar, cosa que ens condueix de nou a la causa de la lectura de les respostes preescrites. Montilla potser podria, remotament, ser considerat un polític de gestió (de mala gestió, però gestió al capdavall) però mai dels mais podrà ser un polític d’oratòria, diàleg, ni cos a cos.

[@more@]

Vist que Montilla no oferia un espectacle gaire digne de la cambra dipositària de la sobirania nacional de Catalunya, servidor es passà l’estona debatent via Twitter amb un dels polítics més 2.0 de l’hemicicle català: J.A. Donaire, a qui finalment tingué el goig de saludar personalment i, lògicament, observant l’entorn. Tal com marquen els cànons de la política dels països normals que Catalunya no és tenia assegut a la meva esquerra el diputat Herrera i a la dreta, un tros força més enllà, n’Alícia Sánchez Camacho. Això fou fins que decidiren protagonitzar un seguit d’escenes d’afecte que la càmera del meu mòbil intentà (amb poc èxit) d’enregistrar.

 

Diuen que la política fa estranys companys de llit. Suposo que ser conscient que t’enfrontaràs electoralment en pocs mesos encara les en fa més, d’estranyes…

 

Quant a mofa

Fill de la Terrassa dels 80. Nascut en el sí d\'una família treballadora. Llicenciat en física per la UAB i mileurista de professió. Cursant un doctorat en Enginyeria Òptica a la UPC. Fotògraf vocacional frustrat. Catalanista per sentiment i raó. Apassionat de l\'esport però amb pànic a les alçades i poca destresa amb una pilota als peus. I alguna cosa més que ara com ara no tinc gaire ganes d\'escriure...
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.