Una veritat que no et diuen

A dues lleis d’igual rang que legislen un mateix aspecte la més nova deroga la més antiga. Així doncs si es propugna una nova LOFCA (llei orgànica del 2009) aquesta no incompleix l’Estatut (llei orgànica del 2006), el deroga.

Comentaris tancats a Una veritat que no et diuen

Cronologia d’una escenificació

A data 8 de juliol, el directe.cat ens destacava la fermesa d’Esquerra en la negociació del finançament amb aquest article on se’ls escapava esmentar:
"el periodista Josep Cuní ha explicat avui a TV3 que dirigents
territorials socialistes han rebut l’encàrrec de Nicaragua de
preparar-se per a muntar paradetes arreu del país el cap de setmana del
18 i 19 de juliol per a explicar les bonances del nou sistema
"

El mateix dia el blogaire Dessmond ens regalava aquesta entrada que venia a dir quelcom semblant:
"la regidora socialista del poble. Pel dia 15 de juliol
té instruccions precises de muntar una paradeta des d’on haurà de
repartir a tort i a dret els prospectes
"

Fins el dia 10 de juliol Esquerra manté la seva pretesa fermesa.

I finalment el 12 del corrent en Puigcercós proclama haver aconseguit el millor finançament del món mundial.

Avui, 14 de juliol, el diari Avui acaba una notícia dient:
"El PSC també ha preparat una campanya que començarà dissabte a tot el
territori i que mobilitzarà 220 agrupacions del partit per difondre
material explicatiu sobre el nou model
"

Comentaris tancats a Cronologia d’una escenificació

Cronologia d’una escenificació

A data 8 de juliol, el directe.cat ens destacava la fermesa d’Esquerra en la negociació del finançament amb aquest article on se’ls escapava esmentar:
"el periodista Josep Cuní ha explicat avui a TV3 que dirigents
territorials socialistes han rebut l’encàrrec de Nicaragua de
preparar-se per a muntar paradetes arreu del país el cap de setmana del
18 i 19 de juliol per a explicar les bonances del nou sistema
"

El mateix dia el blogaire Dessmond ens regalava aquesta entrada que venia a dir quelcom semblant:
"la regidora socialista del poble. Pel dia 15 de juliol
té instruccions precises de muntar una paradeta des d’on haurà de
repartir a tort i a dret els prospectes
"

Fins el dia 10 de juliol Esquerra manté la seva pretesa fermesa: http://hemeroteca.lavanguardia.es/dynamic/preview/78486219/pdf.html

I finalment l’12 del corrent en Puigcercós proclama haver aconseguit el millor finançament del món mundial.http://www.tv3.cat/videos/1364809

Avui, 14 de juliol, el diari Avui acaba una notícia dient:
"El PSC també ha preparat una campanya que començarà dissabte a tot el
territori i que mobilitzarà 220 agrupacions del partit per difondre
material explicatiu sobre el nou model
"

Comentaris tancats a Cronologia d’una escenificació

Cronologia d’una escenificació

A data 8 de juliol, el directe.cat ens destacava la fermesa d’Esquerra en la negociació del finançament amb aquest article on se’ls escapava esmentar:
"el periodista Josep Cuní ha explicat avui a TV3 que dirigents
territorials socialistes han rebut l’encàrrec de Nicaragua de
preparar-se per a muntar paradetes arreu del país el cap de setmana del
18 i 19 de juliol per a explicar les bonances del nou sistema
"

El mateix dia el blogaire Dessmond ens regalava aquesta entrada que venia a dir quelcom semblant:
"la regidora socialista del poble. Pel dia 15 de juliol
té instruccions precises de muntar una paradeta des d’on haurà de
repartir a tort i a dret els prospectes
"

Fins el dia 10 de juliol Esquerra manté la seva pretesa fermesa: http://hemeroteca.lavanguardia.es/dynamic/preview/78486219/pdf.html

I finalment l’12 del corrent en Puigcercós proclama haver aconseguit el millor finançament del món mundial.http://www.tv3.cat/videos/1364809

 

Avui, 14 de juliol, el diari Avui acaba una notícia dient:
"El PSC també ha preparat una campanya que començarà dissabte a tot el
territori i que mobilitzarà 220 agrupacions del partit per difondre
material explicatiu sobre el nou model
"

Comentaris tancats a Cronologia d’una escenificació

Cronologia d’una escenificació

A data 8 de juliol, el directe.cat ens destacava la fermesa d’Esquerra en la negociació del finançament amb aquest article on se’ls escapava esmentar:
"el periodista Josep Cuní ha explicat avui a TV3 que dirigents
territorials socialistes han rebut l’encàrrec de Nicaragua de
preparar-se per a muntar paradetes arreu del país el cap de setmana del
18 i 19 de juliol per a explicar les bonances del nou sistema
"

El mateix dia el blogaire Dessmond ens regalava aquesta entrada que venia a dir quelcom semblant:
"la regidora socialista del poble. Pel dia 15 de juliol
té instruccions precises de muntar una paradeta des d’on haurà de
repartir a tort i a dret els prospectes
"

Fins el dia 10 de juliol Esquerra manté la seva pretesa fermesa: http://hemeroteca.lavanguardia.es/dynamic/preview/78486219/pdf.html

I finalment l’12 del corrent en Puigcercós proclama haver aconseguit el millor finançament del món mundial.http://www.tv3.cat/videos/1364809

Avui, 14 de juliol, el diari Avui acaba una notícia dient:
"El PSC també ha preparat una campanya que començarà dissabte a tot el
territori i que mobilitzarà 220 agrupacions del partit per difondre
material explicatiu sobre el nou model
"

Comentaris tancats a Cronologia d’una escenificació

Dilluns negre, negre…

Passar tres dies desconnectat d’internet, la ràdio, els diaris i (en gran part) de la televisió significa assabentar-se de les coses per sms i, conseqüentment, no entendre la magnitud de la tragèdia fins que no retornes de debò.

Feia dies que els moviments denotaven que passaria però servidor no s’ho volia acabar de creure. Tot té un preu, està claríssim, però encara creia en un gest de sentiment i dignitat que hauria dut a la cima de l’estima i popularitat al seu executant. Però d’executant a executor només hi va un pas.

Pau Ribas marxa al Tau.

Finançament? Ho sento, no conec cap color més fosc que el negre per il·lustrar-ho, millor que ho facin ells:
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/139450
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/139426
http://www.marcvidal.cat/marcvidal/2009/07/twitter-i-finan%C3%A7ament.html
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/139485

Comentaris tancats a Dilluns negre, negre…

L’Alcalde de Terrassa fa costat a qui ataca el català

Demà Tele5 col·locarà a Terrassa una pantalla gegant per poder narrar en directe com es viu un partit de la selecció espanyola de futbol a la ciutat d’un dels grans referents mundials a la seva posició: Xavi Hernández. Estic segur que tindrà un gran èxit ja que molts dels meus conciutadans vibren amb la selecció espanyola perquè ténen la gran sort que al seu referent nacional se li permet competir amb normalitat a nivell internacional. Jo no tinc aquesta sort i per això els observo amb una mica d’enveja (perquè negar-ho). També atesoro certa ràbia vers les federacions espanyoles, que sovint han promogut el boicot a les catalanes a nivell internacional, però contrariament a d’altres companys de lluita nacional no guardo cap rancúnia vers els jugadors catalans que participen de les seleccions espanyoles: crec que fan la seva feina, i que tampoc ténen alternativa; La feina per aconseguir seleccions nacionals no és seva, és nostra, de tots, i seria un ilícit moral carregar-los el mort a ells i elles.[@more@]

El què certament ja no porto gens bé és que aquest esdeveniment de Tele5 compti amb l’adscripció i col·laboració entusiasta de l’Alcalde de Terrassa. I aquesta vegada no parlo dels seus socis de govern perquè (ai pobrets) s’han assabentat de tot aquest "tinglado" de la mateixa manera que la resta de la ciutat: per la premsa. Algú es podria preguntar, com feia el protagonista de la sèrie "quatre grapes": i per què? (no porto això gaire bé). Doncs perquè Tele5 és una empresa que ha subscrit l’anomenat "Manifiesto por una lengua común", un manifest execrable, farcit de mentides des d’un punt de vista científic i que ataca la norma bàsica del poble català: l’Estatut. Em consta que avui es volia presentar una proposta de resolució perquè fós adoptada per la junta de portaveus instant al consistori i als seus membres a no participar de la retransmissió de Tele5, proposta que ha estat encaixada amb pitjors maneres possibles pel portaveu socialista. Sent que a la junta de portaveus els acords s’han de prendre per unanimitat el tema ha quedat enterrat (i el senyor Labòria ben retratat).

Per si algun lector despistat té dubtes sobre les meves afirmacions al voltant de les mentides del "manifiesto", els deixo amb un vídeo d’algú poc sospitós de participar del moviment nacionalista català:

Comentaris tancats a L’Alcalde de Terrassa fa costat a qui ataca el català

Bombolla política

>
L’any 2007 a Catalunya més de
tres-cents mil pisos estaven buits. Òbviament no van aparèixer de cop i
volta sinó que es van acumular al llarg d’una dècada, però tot i això
semblava que gairebé ningú notés l’extraordinari decalatge entre oferta
i demanda. Tancant els ulls a l’evidència i fent allò tant humà de
veure només el què es vol veure, la bombolla immobiliària va anar
augmentant. Ara tots sabem com acaba la història. Aquesta breu crònica
d’una mort anunciada ve a tomb per il·lustrar l’actual evolució de la
participació política.[@more@]

Eleccions rere eleccions veiem que tothom
hi guanya (alguns amb més raó que d’altres) però que cada vegada més
paperetes resten a les 8 del vespre sobre les taules en comptes de dins
les urnes. Tots, absolutament tots els partits polítics hi fem esment
la nit electoral i també al llarg d’un parell o tres setmanes després,
però llavors es constitueix el Parlament i els diputats (o regidors)
ocupen els seus escons proporcionalment als vots obtinguts respecte el
total de vots emesos i no del total possible, i la feina es continua
fent de la mateixa manera. L’electorat està cada vegada més allunyat de
la política però les dinàmiques es mantenen, augmentant a poc a poc el
desfasament, fins que arribi el punt en què el sistema ja no sigui
sostenible. La bombolla política està ara mateix molt inflada i aquells
que aspirem a representar la ciutadania i servir-la en un sistema
democràtic no podem permetre que això continui així. Igualment la
ciutadania tampoc pot permetre’s no sentir-se representada als seus
òrgans de govern.
Com en la bombolla immobiliària hi ha
responsabilitats, o irresponsabilitats, pels dos costats: el qui
concedeix crèdits fàcils i arriscats, en base a una valoració poc
científica dels actius, indueix a l’endeutament massiu sovint amb
estratègies comercials que ratllen, sinó superen, l’engany. I el qui
creu tenir una capacitat d’endeutament superior a la real
assessorant-se únicament per algú que no deixa de ser un venedor (de
crèdits) és, com a mínim, un il·lús. Traduït al context polític podríem
dir que les maniobres dels grans partits polítics, amb grans
escenificacions i missatges creuats altament contradictoris i dels
quals resulta difícil discernir la veritat desmotiven, però alhora el
ciutadà responsable hauria de recordar que els eslògans sobre la
igualtat dels polítics i el menyspreu vers ells només poden ser certs
en la mesura que li siguin aplicables també al conjunt de la societat:
el polític no és un ens abstracte vingut d’un món llunyà amb unes
connotacions morals, ètiques i culturals absolutament diferents, sinó
que és una persona sorgida de la mateixa societat que aspira a
representar, que ha estudiat a les mateixes escoles, viscut als
mateixos carrers, llegit els mateixos diaris… De fet, parlar de
polítics i societat com a dos cossos independents ja és un error.
Malauradament massa sovint els mateixos polítics han (o hem) promogut
aquesta falsa dualitat i inflat així la bombolla que vivim tots plegats.

Ciutadans
de Catalunya, no permeteu que us decebem més: reclameu-nos solucions,
expliqueu-nos problemes, atureu-nos pels carrers; Exigiu-nos que
complim amb el compromís contret en assumir una militància política. La
societat catalana no es pot permetre de cap manera una democràcia dèbil
o, quan la bombolla esclati, ens trobarem tots lligats al poder de
quatre gats.

Comentaris tancats a Bombolla política

Els jutges han d’esmenar la Generalitat

A part d’aprofitar per aprofundir en el descrèdit de l’actual govern català, només vull apuntar que el 31 de gener del 2007 vaig deixar anar una de les meves múltiples "rajades" contra la metgessa i consellera de Sanitat, na Marina Geli, per l’indecent decret de teràpies naturals que havia intentat implantar.

Avui ens llevem amb la notícia que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya l’ha anul·lat de principi a final. Aquesta vegada els magistrats han estat força més intel·ligents que aquesta senyora que, com tants altres col·legues seus, es fa dir doctora sense ser-ho.

Comentaris tancats a Els jutges han d’esmenar la Generalitat

Llibertat i anonimat

No sé si l’amable lector sabrà que a la ciutat de
Terrassa hi tenim una edició local del diari Avui
que ha viscut en paper uns quants mesos i finalment s’ha passat a la versió
exclusivament digital (que coexistia des del principi amb
"l’analògica"). Servidor, que tenia la voluntat incompresa per la
propietat del Diari de Terrassa, com tants altres conciutadans, de poder llegir
un diari local en català, s’hi va abocar des del primer dia. Aquest informador
electrònic incorpora la possibilitat d’escriure comentaris a les notícies,
igual que la seva "nau nodrissa" i tants d’altres diaris d’aquí i
d’allà, on només recordo haver vist un parell de vegades algú, fora de qui escriu
això, signar una aportació amb el seu nom complet. I remarco la tercera forma
personal del possessiu perquè en alguna ocasió m’he topat amb comentaris
signats amb el meu nom complet que jo no havia realitzat. Aquests fets em
porten a formular dues preguntes:
[@more@]

1) Què empeny algú a amagar-se en l’anonimat a
l’hora de comentar? Se m’ocorren múltiples respostes: saber que allò que hom
pensa no es pot dir perquè "no fa fi", la por a què algú altre et
rebati les opinions i demostri la poca solidesa dels arguments exposats o la
impunitat gairebé absoluta per a difamar i insultar.

2) Que porta algú a suplantar una altra persona? Un
intrincat mecanisme mental d’aquells que pertanyen al grup dels indigents
intel·lectuals que, a falta d’un argumentari potent, no ténen altra manera de
desacreditar algú que posar en boca seva un discurs pobre i/o malsonant que
aquell mai no faria.

Vist això, no valdria la pena impedir l’anonimat a
la xarxa? La meva opinió és rotundament negativa. Justament perquè aquesta
llibertat està a l’essència del què significa la comunicació no formal a
internet. L’ús de l’anonimat en la difusió de l’opinió li afegeix un plus
d’autenticitat ja que hom es pot estar de guardar les formes i dir, de manera
més directa, allò que pensa realment. Alhora però, li resta credibilitat si no
s’adjunten fonts signades que sí permetin contrastar l’exposició. Cadascú
escull la signatura a posar valorant pros i contres.

La suplantació ja em toca més la moral. Demanar un
registre “urbi et orbe” és un tret directe a la participació i el model híbrid
entre registrats i no registrats tant podria tenir les bondats dels dos sistemes
com els seus defectes.

Què en penseu?

Comentaris tancats a Llibertat i anonimat